Un dels reptes globals és la migració de la població a les ciutats i com aquestes poden gestionar els nous escenaris demogràfics que tensionen cada cop més les costures del model econòmic, social, infraestructural, urbanístic, la mobilitat l’energia i el clima. Un dels efectes derivats de les aglomeracions urbanes és l’aparició de l’anomenat “efecte illa de calor”. La pèrdua de sol natural i predomini de l’asfalt, l’ús massiu de vehicles a motor que, al cap i a la fi, són màquines tèrmiques, la  utilització de materials de construcció absorbents i l’omnipresència d’aparells d’aire condicionat fa que la temperatura mitja de les ciutats sigui diversos graus superior al de altres zones més rurals amb les que comparteixen idèntica climatologia. Aquest és l’anomenat “efecte illa de calor”. Durant el dia, i amb la insolació, el calor s’acumula i s’allibera en part durant les nits, impedint que la temperatura baix, acumulant-se més calor al dia següent de manera cíclica.

El aparells individuals d’aire condicionat són especialment insolidaris, perquè traslladen el calor interior a l’ambient exterior, de manera que, quant més calor fa, més funcionen i més calor dissipen a l’ambient, rescalfant-lo i desencadenant un pervers cercle viciós. No succeeix així amb les xarxes de climatització urbanes o district cooling. Les xarxes de climatització urbanes produeixen centralitzadament el fred i ho acostumen a fer apartades de nuclis de població però a més, en nombroses ocasions condensen els seus equips utilitzant l’aigua del riu (com el cas de Districlima Zaragoza) o del mar ( com el cas de Districlima a Barcelona), medis tèrmicament il·limitats a aquests efectes. Si, a més, produeixen el fred durant la nit (quan la temperatura ambient és menor) i l’acumulen en depòsits estratificadors d’aigua o en forma de gel, l’ús d’equips de producció durant el dia encara és menor.

Aquesta contribució de les xarxes de climatització urbana es plasma en valors objectius: Tabreed, gegant del sector del que el Grup ENGIE participa en un 40%, té estudis que demostren que la temperatura ambient de la ciutat, l’efecte “illa de calor”, és de 1 a 2ºC inferior en cas d’existir la xarxa de district cooling en comptes dels centenars d’aparells d’aire condicionat que són substituïts. Valors similars s’obtenen en la xarxa de Climespace en la ciutat de Paris